“En Felipet Mauri era un home d’aquests que no fan nosa ni servei
enlloc, que els mireu i no els veieu, que hi parleu i no els sentiu,
d’una mida regular, d’unes fesomies esborradisses, d’uns gestos
amesurats, d’una veu més prima que gruixuda i d’unes idees tan normals
que semblen de tothom i no són de ningú”
